Estendards de la Germandat    


El pendó Morat

 
El diccionari normatiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), en una de les seves accepcions, és diu que un pendó (m) és la: Insígnia d’una església, una confraria, etc., que consisteix en un tros rectangular de tela, generalment acabat en dues puntes, que penja d’una barreta horitzontal suspesa amb cordons d’una asta.

El pendó Morat, conegut així pel seu color, és l’estendard que obre les fileres natzarenes portat per aspirants. Juntament amb la bandera, és un dels primers símbols que va tenir la Germandat, possiblement pot tractar-se del pendó que figura en un dels assentaments del llibre de caixa corresponent a l’any 1906 en el qual es fa referència a la confecció d’un pendó pels nens.

A l’igual que la resta d’ensenyes de la Germandat i per acord de la Directiva del mes de març de l’any 1914, calgué adaptar-lo al nou títol de Reial que el Rei Alfons XIII li atorgà. Aquest afegit pot comprovar-se fàcilment ja que la corona queda encaixada de forma forçada a la part superior atès que l’espai existent era un tant petit per a col·locar-la. En aquest sentit, en el llibre de caixa de la Germandat, si pot llegir en un assentament d’aquell any “Colocar la corona Real en el pendón de la Hermandad ...... 84,85 pesetas” (uns 0,51 €).

En el transcurs dels anys, s’han anat reparant els petits desperfectes ocasionats, fins que l’any 1992, la secció de Maries del Calvari, en confeccionà un de nou reproduint fidelment l’antic.

Les seves mides són de 85 x 69 cm. i està constituït per un escut amb l’orla quadrifòlia, amb els extrems acabats amb elements de tipus vegetal, sense el cercle que l’envolta i les lletres “h” i “n”; al mig, la creu llatina vermella distintiva de la Germandat en un primer moment. Al cap d’amunt, atapeïda, la corona reial. Al darrera porta brodat el nom de la Germandat.


Els Guions

En paral·lel al pendó Morat, desfilen els anomenats guions. Per guió el DIEC ens diu: Senyera, petit estendard, d’una comunitat, d’una confraria, etc., que es porta al davant en una processó, que serveix de guia.

Els encarregats de dur-los són els membres de la secció d’Aspirants, i tal com s’indica a la definició del DIEC, tenen com a missió servir de punt de referència i guia de les fileres que naixen al seu darrera.

La primera notícia en relació a aquests elements, la trobem al llibre de caixa de la Germandat, concretament en un assentament de l’any 1908 que ens diu: “A las hermanas de la Beneficencia por la confección de los dos ganfolones”. Hi ha d’altres informacions posteriors que parlen de l’arranjament dels vells guions l’any 1944 per part de les monges del convent de Santa Clara. L’any 1991, secció de Maries del Calvari, confeccionà dos nous guions.

Les banderoles dels guions, morades, de 52 x 38 cm, miren vers l’interior. A la part frontal d’una d’elles, sobre un fons blanc, té brodada la sigla INRI, a l’altre, sobre uns raigs radials daurats, es representen els tres claus que serviren per clavar a Crist a la Creu.


El pendó i la bandera de la Secció de maries del Calvari

La Secció compta amb dos elements distintius, el pendó i la bandera ambdós del color diferenciador de la secció, l’or vell.

La Bandera, confeccionada a la Casa Medina de Barcelona a partir del disseny del germà Queralt López, fou beneïda per l’Arquebisbe de Tarragona i primat, Dr. Ramon Torella i Cascante al llarg de la cerimònia del dimarts Sant de l’any 1955.

Les mides del pendó són 104 x 83 cm i les de la bandera 101 x 158 cm. Tant el pendó com la bandera, reprodueixen l’escut de la Germandat, el primer d’ells hi ha inscrit “Marias del Calvario”, mentre que a la bandera pot llegir-se el nom sencer de la secció.


El pendó negre

Aquest pendó obre les filades dels homes de la Germandat i és dut per tres germans encucurullats.

La seva confecció es deu als tallers Casa Medina de Barcelona que la realitzà l’any 1962, l’any següent a la construcció del darrer pas de la Germandat: “Jesús és despullat de les seves vestidures”. La primera sortida la feu davant del pas de “Jesús Natzarè” l’any 1963. Posteriorment s’ubicà en el lloc on el podem veure actualment obrint la secció que dóna escorta al pas de: “Jesús és despullat de les seves vestidures”.

Les mides del pendó, el qual acaba en una punta rodona, són 94 x 75 cm. A la part frontal hi podem veure un magnífic escut brodat amb or. Al darrere hi ha el nom de la Germandat.


El pendó del Cor d’Aspirants i el de la Banda de Cornetes i Timbals

A la creació d’aquestes dues formacions musicals integrades per membres de la Germandat, es cregué adient el dotar-les d’uns pendons identificadors.

El pendó del Cor d’Aspirants creat l’any 1984, sortí per primera vegada l’any següent, el 1985. Inicialment, fet a correcuita, sense l’escut, el seu color era el blanc, el mateix que utilitzen els membres del cor al pitet de la vesta. Com a conseqüència -i excusa- de l’aiguat caigut el divendres Sant de l’any 1993 que ens va enganxar de ple, s’aprofità l’avinentesa per confeccionar-ne un de nou, de color negre amb l’escut de la Germandat sobre el qual pot llegir-se “Cor d’Aspirants”. Les seves mides són 96 x 69 cm.

L’altre pendó, el de la Banda de Cornetes i Timbals, de 92 x 72 cm, sortí a la processó al mateix temps que la banda, l’any 1985. Inicialment, sobre un escut un tant estilitzat de la Germandat hi anava un timbal (la banda sols estava formada per timbals). A l’igual que el del cor, l’any 1994 es decidí fer-lo de nou, ocasió que s’aprofità per afegir a l’escut una trompeta.

Com anècdota dir que és un dels pendons més “buscats” pels Aspirants. El ritme que impregna la banda amb els seus sons un tant marcials, fa que la mainada desitgi dur-lo per damunt de totes les altres ensenyes o elements.


Pendó dels enterraments

Guardat zelosament al local del carrer de Girona hi ha el pendó conegut popularment pel dels enterraments.

Dins de les funcions de la Germandat i molt concretament de la secció de socors mutus hi havia la d’assistir als germans tant en la malaltia com en el moment de la defunció. Pels casos de defunció, la Germandat destinava el penó negre o dels enterraments per acompanyar al fèretre del germà traspassat des de la casa del finat a l’església.

El pendó, un tant deteriorat pel pas del temps, fou restaurat l’any 1944 pel Sr. Burdeus. Acabat en tres puntes i ribetejat amb una sanefa daurada, té unes mides de 90 x 88 cm. El pendó età encapçalat per la inscripció “Hermandad de” sota de la qual hi ha el rostre i el tors de Jesús Natzarè al qual segueixen, dins de la punta central, les lletres “J N”.