La Secció de Maries del Calvari, és la secció que agrupa a les germanes natzarenes. Entre les tasques que té assignades figura la de tenir cura de la roba que guarneix els passos, de les vestes propietat de la Germandat, dels estendards, banderes i guions emprats durant els actes de la Setmana Santa, etc.

El color distintiu de la secció és l’or vell que ja lluí durant els actes de la Setmana Santa de 1985 quan l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Ramon Torrella i Cascante, beneí la bandera de la secció el Dimarts Sant dins dels actes que tingueren lloc a l’església de Sant Francesc. Els padrins de la benedicció foren el llavors president de la Diputació Sr. Gomis i la seva esposa.

El naixement de la “Pía Sección de Marías del Calvario de la Real Hermandad de Jesús Nazareno” tingué lloc en l’assemblea general extraordinària del 14 de juliol de 1957, en la qual s’aprovà el reglament que feia possible la creació d’una secció de dones, secció que quedaria totalment constituïda amb l’arribada del vistiplau de l’arquebisbat al febrer següent.

Amb aquesta aprovació s’acabava un llarg camí iniciat el juny de 1941, quan s’informà la Junta General de la Germandat de la intenció de crear unes noves seccions, entre les quals hi hauria la de les “senyores”. Deu anys després, el 7 de juny de 1951, es reprèn la qüestió i es faculta a la directiva perquè creï la secció, alhora que s’acorden les seves atribucions: «colaboración en la ornamentación y detalles de las fiestas religiosas, vestuario y conservación del mismo tanto de las imagenes como de las túnicas y el dedicar un día de la Semana Santa exclusivo a la Sección». Durant el mes de febrer de 1953 és aprovat l’esborrany del reglament de la secció, que havia de ser ratificat pel consiliari Dr. Pascual. No serà, però, fins al març de 1957 que s’obté el vot favorable del consiliari, després d’haver estat novament aprovat el reglament el mes anterior. Posteriorment, s’obtingué el definitiu vistiplau de l’Església mitjançant l’aprovació del cardenal Dr. Benjamín de Arriba y Castro.

La feina d’aquesta secció al llarg dels anys i encara avui, ha estat una mica sorda i poc coneguda. En un primer moment encara era més remarcat aquest fet, ja que -recordem-ho- fins a l’any 1980 no fou permès a les dones participar en les desfilades processionals del Divendres Sant. De la importància i del pes que la secció ha anat adquirint dins de la Germandat, en dóna fe l’important nombre de maries amb què actualment es compta: s’ha passat de les 119 associades de l’any 1959, a les 475 de l’any 2000.

A més de les tasques ja esmentades com a pròpies de la secció, durant aquests darrers anys han renovat els vestits de les figures del pas del Natzarè i han confeccionat, a partir dels originals, els guions i els penons dels aspirants i de la banda.

Una vella aspiració de la secció és la de tenir un pas que la representi, aspiració que en els moments de més força (any 1985) s’hagué d’ajornar per atendre una actuació prioritària, Sant Miquel del Pla, malgrat que ja s’havia contactat amb artistes locals i es disposava d’una primera maqueta.

El nou pas, que per mitjà de dues figures reproduiria el sofriment i la tristor de la Mare de Déu camí del calvari vetllada per un àngel, estava pensat per ser dut a pes d’espatlles per membres de la mateixa secció d’acord amb els dissenys confeccionats per Adolf Quetcuti i Carceller, que concebia la peanya amb una base rectangular de 288x188 cm, i dos cossos, un de rectangular de 125 cm d’alçària i un altre de trapezoïdal amb diferents nivells fins a completar l’alçària de 200 cm, punt més elevat de la peanya.

La part interior tindria una sèrie d’obertures de 28x30 cm destinades a encabir 10 portants distribuïdes asimètricament. A l’exterior hi anirien 4 portants amb els tradicionals ganxos.