En un primer moment, la Germandat utilitzava com a símbol distintiu la creu llatina vermella, tant per acompanyar les signatures en els documents oficials com per ser utilitzada sobre el pitet negre de la vesta, creu que fins els anys 80 encara podia veure’s en les vestes d’alguns aspirants.

En Ramon Salas, conscient que calia dotar a la Germandat d’un distintiu de major qualitat per donar-li una major entitat, en confeccionà el que ens ha arribat fins els nostres dies, escut que serveix així mateix com a medalla.

L’escut de la Germandat, rodó i amb la corona reial, consta d’una orla quadrifòlia envoltada d’elements de tipus vegetal. Al seu interior hi ha una creu llatina flanquejada per les lletres “h” i “n”, que s’interpreten com a les inicials de les paraules “hermandad” i “nazareno”. La medalla, que com hem dit reprodueix l’escut, és de color daurat (metàl·lic) amb la creu d’esmalt vermell transparent. De la creu que remata la corona, hi surt una peça triangular que serveix com a passador pel cordó.

A l’escut se li afegi a partir de l’any 1914 la corona reial, títol atorgat pel rei Alfonso XIII. L’esmentat títol s’atorgava a les entitats en funció de la seva importància sociocultural, artística, patrimonial, etc. De tota manera, calia que l’entitat de referència comptés amb una persona influent a la cort que l’avalés i l’apadrinés. La Germandat, aleshores, comptava amb el suport d’en Ramon de Morenes i Garcia-Alesson, il·lustre tarragoní i amic personal del nostre fundador i president perpetuo Sr. Salas. Entre d’altres dignitats, el Sr. De Morenes, era el cinquè baró de les IV Torres, vuitè comte de l’Asalto, marquès de Grigny i comte de la Peña del Moro, cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Posteriorment fou nomenat Grandesa d’Espanya, diputat a les Corts per Tarragona i Senador, primer per elecció i després vitalici. Tot plegat un extraordinari avalador que aconseguí gràcies a la seva valuosa gestió que per la Reial Ordre de 16 de març de 1914 fos atorgat el títol esmentat a la Germandat.

Hi ha constància que a partir de l’any 1915 la Germandat inicià gestions per tal de confeccionar les primeres medalles estudiant les propostes de diferents industrials. El cost de la medalla aconsellà, abans de res, fer una consulta entre els associats (uns 135) per esbrinar el nombre d’aquells que l’adquiririen. El mes de maig de l’any 1916 s’acordà adreçar una circular en la qual se’ls demanava, d’una part, si estaven d’acord en que es confeccionés la medalla, pregunta a la qual devien de contestar amb un “si” o amb un “no”, i de l’altre, si l’import de la medalla el pagarien d’una vegada o a terminis. El resultat de la consulta fou favorable en un 70%, acordant-se que el seu pagament es faria a terminis.

Degut al desenvolupament de la primera guerra mundial que generà un encariment general, el preu ofertat l’any 1915 per l’empresa Taller de A. Sans Segura experimentà un notable increment, motiu pel qual, en calgué un de nou, aquest era com segueix: «Precio del troquel, 400 Ptas. Precio de los escudos, siendo el pedido mínimo de 150; uno, 5,25 Ptas. Precio del cordón de seda y pasador; uno, 0,75 Ptas. El troquel quedará en propiedad de la Hermandad. Los escudos normalizada la situación actual seguramente podrán rebajarse en un 15 por ciento. Condiciones de pago: La mitad del total importe a la entrega de los escudos y el resto a los 6 meses.»

La Setmana Santa de l’any 1927, la Germandat va desfilar per primera vegada amb la medalla en substitució de la creu vermella que fins aleshores havia servit com a distintiu.

Durant el període anterior a la guerra civil espanyola, la societat experimentà canvis que afectaren la vida de les entitats, així no és d’estranyar que proclamada la república, els símbols reials s’anaren suprimint, tal com passà amb la corona que encapçala el nostre escut. En els impresos de l’època podem veure com aquella fou suprimida així com ratllada la paraula reial en llibres i impresos seguint l’acord de supressió pres a la Junta Directiva del 22 d’abril de l’any 1931. Així doncs l’abril de l’any 1935 per tal de normalitzar els símbols de l’Entitat, s’adreçà als associats una circular per indicar-los que, havent quedada suprimida la corona de la medalla-insígnia, podien passar pel local social del carrer de Girona per fer lliurament de la medalla, la qual podrien recollir el dia següent ja sense la corona. Encara avui en podem veure alguna d’aquestes medalles com d’altres en les quals, per tal de rematar l’argolla/passador del cordó, se’ls hi afegiren unes petites orles.

Un cop acabada la guerra, la Junta Gestora presidida pel Sr. Juan Carbó, que se’n feu càrrec de l’Entitat fins el nomenament de la Junta Directiva, considerà la possibilitat de canviar el distintiu de la Germandat pel que tenia en estudi, ja que una part dels associats o bé no en disposaven o bé el que tenien no era el reglamentari. Finalment s’aprova conservar l’antic escut sol·licitant-se preus per a la confecció d’unes 300 medalles. El mes de juny de l’any 1940, es compta ja amb un pressupost per la confecció de 200 medalles al preu unitari de 22,50 ptes. (0,135 €) i altres 500 (3,005 €) per la confecció de l’encuny.

D’aquests anys, concretament del maig de l’any 1951, hi ha l’acord d’estudiar la possibilitat de fer unes insígnies per als directius amb la idea que la gent els pogués reconèixer com a tal.