La banda de cornetes, timbals i gaites    

La banda de cornetes i timbals de la Germandat, sense cap mena de dubte de gran qualitat musical, va nàixer l’any 1985 a l’ombra del pas de Jesús natzarè per acompanyar-lo en les seves desfilades, i s’ha convertit en un element inseparable del misteri.

El seu naixement cal emmarcar-lo, com passa amb altres elements, en els moments d’eufòria que la Germandat va viure en la dècada dels anys 80: el 1983 Jesús natzarè era tret per primera vegada per germans voluntaris; el 1984 fa la seva presentació pública el cor d’aspirants de la Germandat i es potencia i revitalitza la secció de maries del calvari, amb la constitució de la seva primera Junta Directiva; el 1985 surt per primer cop la banda de timbals de la Germandat; el 1986 s’inicia el canvi de concepció en l’estructura i el contingut del programa; el 1987 hi ha la primera presentació oficial del programa i una exposició sobre elements de la Germandat juntament amb l’obra pictòrica de l’artista Carles Altadill i Serra.

La creació de la banda es fonamenta en tres aspectes: l’estalvi econòmic que implicava per tal com no caldria llogar una banda forània; l’estímul per als membres de l’entitat de participar més activament en la seva vida associativa i, lògicament, la tercera i bàsica: la d’acompanyar el pas.

El 1984, la primera vegada que es parla de quin ha de ser l’acompanyament del Natzarè, són dues les possibilitats plantejades: timbals o gralles, esmentant la possibilitat de contactar amb el grup de grallers de la Colla Jove, però finalment s’acorda demanar al Regiment Badajoz 26 la cessió dels components de la seva banda (febrer de 1984).

En el decurs de l’Assemblea General del mes de juny següent, s’exposa la proposta de creació d’una banda de timbals i s’aporta un pressupost de 51.000 ptes. (306,516 €). També es dóna compte de les gestions realitzades amb el Club Gimnàstic de Tarragona a fi que cedís les seves instal·lacions per dur a terme els assajos.

Un cop la proposta prospera, es contacta tot seguit amb el germà en Xavier Torné i Pelegrí, prou conegut per la seva vàlua musical i membre fundador de l’avui desapareguda Banda Municipal de Tarragona, per tal de confiar-li l’organització i la direcció de la banda. El Sr. Torné acceptà l’oferiment de grat i comença a cercar les persones idònies (la majoria d’elles novelles dins del camp musical) i a coordinar-les.

Els assajos de la banda s’inicien a finals del mes de desembre al Camp de Mart, al peu de les muralles de la ciutat, després d’obtenir el permís de l’Ajuntament de Tarragona i haver declinat l’oferta del Gimnàstic. Amb tot, el lloc escollit canvia novament, ja que es considerà que el ressó dels timbals molestava el veïnat. El nou lloc d’assaig són les proximitats del Fortí de la Reina.

L’empenta del nou grup és tal, que la presentació oficial i la primera actuació ja tenen lloc el Dimarts Sant de 1985. La qualitat de les 2 caixes, 6 timbals i 2 bombos és molt elogiada.

Com veiem, l’evolució de la idea és ràpida: febrer de 1984, es comenta la possibilitat de crear-la; juny de 1984, s’aprova la creació; desembre de 1984, primers assajos; abril de 1985, presentació i primera actuació. El fet, però, no acaba aquí ja que el mateix mes d’abril en què la banda feia la seva entrada a la Setmana Santa tarragonina, bullia en el cap del seu director la idea d’ampliar-la amb un conjunt de cornetes.

La idea prospera, i un cop obtinguts els nous instruments de vent, s’inicien els assajos a finals d’any a l’escullera del moll (hi hagué algunes queixes que motivaren el nou canvi del lloc d’assaig), i quasi un any després de presentar-se la banda de timbals, el Dimarts Sant de 1986, entra en escena l’ampliada banda de la Germandat.

Com a anècdota que demostra l’esperit natzarè, hem de comentar que, atès l’elevat cost que podia suposar l’adquisició d’instruments nous, s’optà per adquirir cornetes de segona mà i, encara més, per tal que la despesa no perjudiqués l’economia de l’entitat, els membres de les juntes directives de la Germandat i de la secció de socors mutus i alguna persona més, a escot, pagaren les 14.000 ptes. (84,142 €) que costà el conjunt de cornetes.

A mesura que va passant el temps, la participació de germans en aquesta activitat augmenta, motiu pel qual, tot coincidint amb el seu 5è aniversari, s’amplia la banda fins a 23 membres. Actualment, el nombre és pràcticament el mateix i la distribució és la següent: 4 cornetes de clau, 7 cornetes, 8 timbals, 2 caixes, 3 bombos. A partir de l’any 2000 comptà amb 2 gaites, que posterioment passaren a 5.

Un dels elements característics de la banda, que en un primer moment causà una certa sorpresa però que posteriorment ha estat recollit per altres entitats, és la caputxa que duen els membres. Des d’un primer moment, els components de la banda volgueren mantenir l’anonimat, per la qual cosa sol·licitaren a la junta la possibilitat de cobrir-se el cap amb un tipus de caputxa adient per a la seva tasca (la vesta també difereix de l’oficial de la Germandat quant a la forma), petició que fou escoltada i acceptada. La caputxa és del tipus que podríem anomenar de “botxí” amb una obertura per a la boca en el cas dels cornetes, confeccionada amb roba de ras negre brillant que li dóna un cert aire misteriós i especial.

Continuant amb la qüestió de la vestimenta, quan es parlà de quins elements la formarien, es proposà la utilització d’un pitet de color morat que els identifiqués com a membres de la banda. La proposta fou rebutjada i s’acordà que la vestimenta estaria constituïda per la vesta, la caputxa i el cíngol vermell. Quant al calçat, s’adoptà la tradicional espardenya de pagès lligada sobre un mitjó negre que cobriria el pantaló. Un escut brodat, el distintiu de la Germandat, es col·locà sobre la roba que serveix de guarniment als instruments.

El repertori de la banda va més enllà de les peces utilitzades durant les desfilades processionals. El sitio de Zaragoza, del mestre Cristóbal Oudrid Segura, o una diana florejada són algunes de les peces que ofereix en el mini-concert que té lloc davant de la Casa Salas mentre s’espera els armats per anar a la plaça del Rei el Divendres Sant.

Possiblement l’acte que més refermà la vàlua de la banda fou el concert que tingué lloc a l’església de Sant Miquel del Pla el 26 de març de 1994 amb motiu del seu Xè aniversari. Mediterrània, Aïda (fragment de l’òpera), La Verònica, El sitio de Zaragoza, El Natzarè, La Dolorosa, Sta. Maria de Calataiud, mosaic religiós i diana florejada foren les peces que la banda va interpretar en aquella ocasió, alguna de les quals és obra del seu director. Els concerts al llarg dels anys s’han anat repetint coincidint en efemèrides, participant així matiex en d’altres tipus d’esdeveniments i trobades.