Un cop més, el creixement de la Germandat i el seu esperit d’engrandiment feren plantejar la viabilitat de construir un nou pas. La seva elaboració es gestà en l’Assemblea General de l’entitat que tingué lloc el 14 de maig de 1959, quan n’era president el Sr. Alvaro Solé i Garcia. En el decurs d’aquesta assemblea s’aprovà la creació d’una comissió per decidir l’artista que hauria de realitzar-lo, quin passatge bíblic representaria i les possibilitats econòmiques per fer-ho realitat. La comissió quedà constituïda pel president de l’entitat, el Sr. Jaume Coll i Rius i el Sr. Ramon Mas i Vives, als quals assessorà el Dr. Adolf Pascual i Arrufat, que aleshores exercia de consiliari.

L’aprovació definitiva tingué lloc a l’Assemblea Extraordinària del 29 de novembre del mateix any (1959), i s’atorgà a la directiva un vot de confiança per tot allò que tenia a veure amb l’obra (artista i escena).

Per fer realitat el projecte, es crearen dues comissions: una, la pro-pas, constituïda pels ja esmentats Sr. Solé (expresident), Sr Coll i Sr. Mas i l’altre, l’econòmica, formada pel nou president, Sr. Eliseo Soler, el Sr. Adolf Quetcuti i el Sr. Francesc Dols.

El mes de febrer de 1960, a partir de les maquetes presentades i de l’informe preceptiu de la Comissió Diocesana d’Art Sacre, es dugué a terme una votació per a la selecció de la que es considerés més idònia. Un cop valorats els diferents projectes presentats, fou escollida la de l’escultor Agustí Ballester i Besalduch, professor de l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona.

El misteri, tal com el seu nom indica, recull el moment en què Jesús és despullat per un individu mentre que un altre subjecta la creu; l’escena és observada per una dona i una nena, i per un soldat romà. Les imatges, una mica més grans de la mida normal, tallades en fusta de pi de Flandes i policromades, costaren 125.000 ptes. (751,265 €), import que no incloïa ni la peanya ni el xassís. L’autor obsequià a la Germandat amb la talla de la nena, la qual no entrava en el projecte original i que ell afegí sense càrrec, a la maqueta presentada.

La peanya, seguint el disseny de l’autor de l’obra, fou realitzada pel fuster Sr. Abundio Escarré, que cobrà l’import de 16.430,75 ptes. (98,751 €) per la feina realitzada. Per a la decoració, foren requerits els serveis del Sr. Salvador Iglésias, al qual es pagaren 5.310 ptes. (31,914 €).

La part elèctrica, constituïda per 10 punts de llum indirecta, es dugué a terme als tallers de n’Andrés Serra, a qui es pagà tan sols el material emprat (1.105,20 ptes. - 6,642 €), ja que la mà d’obra, tant la de l’oficial que hi intervingué com la de l’aprenent, foren ofertades com a col·laboració al nou pas.

Per rematar la peanya, s’adquiriren als magatzems Rodríguez de Barcelona 12 metres de pana grana de 1,30 m d’amplada, el cost dels quals fou de 1.890 ptes. (11,359 €).

El darrer element que constitueix el pas, el xassís, es realitzà al taller de serralleria de n’Isidre Martí (carrosseria) i als tallers Grau (part mecànica); es pagaren respectivament els imports de 6.788 i 6.825 ptes. (40,797 i 41,019 €), tot i que de les pagades al Sr. Martí, se’n recobraren 3.000 (18,030 €), que ell mateix oferí en concepte de donatiu.

Per al pagament del nou pas, alhora que s’incrementà l’import de la quota, s’utilitzà el mètode emprat en la construcció dels altres dos, es a dir l’emissió de bons. S’emeteren un total de 600 bons al preu de 250 ptes. (1,503 €) cadascun; es posaren en circulació a partir del mes de març, i en foren adquirits un total de 385.

El pas, degudament acabat, fou beneït el vespre del Dimarts Sant de 1961 (28 de març), als jardins del Col·legi Saavedra, en una cerimònia oficiada pel cardenal de Tarragona, Dr. Benjamín de Arriba y Castro, en la qual actuaren com a padrins el matrimoni format per la Sra. Isabel Asenjo i el Sr. José González-Sama, que havia estat fins feia pocs dies governador provincial. El cardenal fou assistit pels canonges Dr. Pascual i Dr. Babot, així com pel rector de Sant Francesc, Mn. Fortuny. La primera desfilada del misteri, tingué lloc el divendres següent, a càrrec de germans voluntaris; tota una novetat, ja que els altres dos passos eren duts per portants llogats.

D’ençà de la seva benedicció, s’han fet algunes millores al pas, com la nova il·luminació (1969), o bé els treballs realitzats l’any 1996 en el xassís, a càrrec del Sr. Carles Olalla, els quals a l’igual que en el cas del Cirineu, s’han centrat en la part mecànica.