| La bandera de la Germandat |
|
|
Un dels elements més representatius de la Germandat és la seva bandera la qual s’utilitza en diferents ocasions: durant els actes que tenen lloc al llarg de la Setmana Santa, en els actes i dies festius de la Germandat, representant a l’Entitat en determinats actes com pot ser la processó de Corpus, etc. Per les dades que poden extreure’s de diferents documents, sabem que l’any 1903 la Germandat ja posseïa una bandera. La premsa local de l’any següent, recull el nom de l’abanderat i cordonistes que la dugueren a la processó del Sant Enterrament d’aquell any. La primitiva bandera fou feta a partir de 4 metres de roba de la classe imperial de color morat sobre la qual es va brodar una creu vermella, la qual anys després fou substituïda per l’escut dissenyat pel Sr. Salas, al què l’any 1914 se li afegí la corona “Real”. |
|
|
La bandera continuà sortint fins el 1948, any en que, a la Junta Directiva del 28.09.1948, sent president de l’Entitat el Sr. Luis Pagés Cardellá, s’acordà fer-ne una de nova per substituir-la degut al deteriorament sofert pel pas dels anys.
La nova bandera, la que ens ha arribat als nostres dies, s’encarregà per acord de la Junta Directiva de 09.01.1949 al “Instituto de Adoratrices, Esclavas del Santísimo. y de la Caridad” de Saragossa. En un dels documents existents sobre la confecció de la bandera hi podem llegir: Pel carteig que es creuà entre la Germandat i les germanes de l’esmentat institut, sabem que hi havia una certa dificultat en trobar el tipus de roba desitjat, de domàs. A més a més, les peces que es trobaren eren molt estretes qüestió que obligaria a fer-la ajuntant-ne tres peces. Pel que fa al brodat, aquest es faria sobre peces farcides per donar-li major volum el que es coneix com “brodat al realç”. Les germanes “adoratrices” proposaren que l’escut es fes en fil d’or i que les lletres es treballessin amb or i seda, tot en color daurat. El rematament de la bandera estaria fet amb un serrell de 5,25 metres, així mateix sol·licitaren que pel transport de la bandera fins a Tarragona, se’ls fes arribar una caixa de cartró, la qual fou confeccionada a Tarragona pels tallers de T. Sastre.
El diccionari normatiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el DIEC, per domàs ens diu: |
|
|
Un cop confeccionada, i a la vista d’allò que s’indicava a la carta del 17.03.1949 de les germanes “adoratrices”: «Como nuestra misión es recoger jóvenes a las que sostenemos gratuitamente, cosa tan difícil, por las circunstancias en que atravesamos; nos atrevemos a rogar de Vds. y confiando en su mucha bondad, alguna limosna, para las necesidades de esta Casa, por lo que les quedaremos sumamente agradecidas, pidiendo al Señor, se lo pague con copiosas bendiciones para Vds. y sus familias.», es pagaren 4.500 ptes. (27,046 €), 500 (3,005 €) de les quals ho eren en concepte d’almoina. Paral·lelament, a les gestions amb les monges del convent de les “Adoratrices”, la Germandat buscava el mitjà d’aconseguir diners per al seu pagament, tema que va portar a acordar el mes de gener del 1949: «anticipar la remisión de oficios a los Señores socios protectores para que contribuyan con sus aportaciones a recaudar fondos con destino a la confección de la bandera de esta Real Hermandad». Com en moltes altres ocasions en que s’havia demanat, o s’ha demanat, el suport dels associats, aquest no es feu esperar. Una de les primeres aportacions fou feta pel Germà Major Sr. Salvat Roig, el qual lliurà l’import de 500 ptes. (3,005 €). Una altra aportació, inicialment anònima, feu arribar a l’entitat 5 metres de serrell (per allò que diu l’acta del 26.04.1949 relativa agraïments, el donant fou el Sr. Martín Güell).
Un altre acord pres en relació a la nova bandera, fou el relatiu a la seva exposició en un cèntric establiment de la Rambla Nova, aleshores del Generalísimo, confeccionant-se un rètol al respecte en el qual s’acordà que hi figuressin els noms del padrins. Al començament fem esment al valor de representació que té la bandera. Malauradament, un dels primers actes al qual hagué d’assistir fou el que s’esdevingué uns set mesos després de la seva benedicció. El 30 de novembre s’acordava que: «La bandera de la Hermandad cubrirá el ataúd del fallecido, Presidente Honorario de la Entidad y número 1, don José María Pujol de Barberá». En èpoques més properes, concretament l’any 1993, s’acordà que la bandera de la Germandat estès present en els actes religiosos del Dimarts Sant, dia per excel·lència de la Germandat, tant a l’església de Sant Francesc com a la desfilada-processional en la qual també hi assistia el pas de Jesús Natzarè, acordant-se que els portadors de la mateixa fossin els socis més antics de l’Entitat. Com ja s’ha dit, la bandera està feta amb roba de domàs morat amb unes mides de 130 x 177 cm. sobre la qual hi ha brodat l’escut de l’Entitat amb fil d’or què té un diàmetre de 43 cm. al qual cal afegir els 17 cm. de la corona. Perimetralment i de manera radial, hi ha el nom de l’Entitat fet amb lletres de 7 cm d’alçària. La barra, està constituïda per 4 peces de metall enroscables. La qual, a l’igual que la resta d’estendards, es conserva al local social de la Germandat al carrer de Girona. |
El dia triat per procedir a la benedicció fou el 3 d’abril de 1949, escollint-se com a padrí el soci número 1 i President Honorari de la Germandat Sr. José Pujol de Barberá, actuant com a padrina la Sra. Carmen Pujol de García. Així doncs, el diumenge dia 3 tingué lloc l’acte de benedicció a la parroquial església de sant Francesc actuant com a oficiant el Consiliari de la Germandat Dr. Adolf Pascual i Arrufat que ho feia en nom i representació del Vicari Capitular de l’Arquebisbat.
|