La secció la constitueixen uns 62 germans, dividits en dos grups: el dels passos a rodes i el del pas Jesús Natzarè, que funcionen separadament atesa les diferents característiques de cada tipus de pas. Un reglament d’ordre intern fixa unes determinades obligacions als portants, que, a més de poder dur allò que més identifica la Germandat, adquireixen una certa responsabilitat sobre les peces perquè se n’encarreguen de mantenir-les i netejar-les.

L’origen més llunyà de la secció cal cercar-lo en la problemàtica que cada any provocaven els portants del pas a espatlles juntament amb l’elevat cost que representava per a la Germandat haver de llogar homes per dur els passos del Natzarè (1903) i del Cirineu (1930), una qüestió que havia generat una llarga controvèrsia en el si de la directiva.

El mes d’abril de 1952 el consiliari de la Germandat, Dr. Adolf Pascual, exposa que dur els passos caldria considerar-ho com una penitència, donant així l’oportunitat d’acomplir promeses com una equivalència a dur un improperi, a la vegada que deixaria de ser necessària la contractació de portants.

Passen els anys i aquest tema no es torna a posar sobre la taula fins a l’Assemblea General de 1963, en la qual es proposa la creació d’una secció de portants de passos, en part per acabar amb els problemes ja al·ludits dels portants llogats, i en part pels resultats positius experimentats en el nou pas, Jesús és despullat de les seves vestidures, que era dut per germans voluntaris des del moment de la seva benedicció l’any 1961.

Seguint aquest exemple, l’any 1976 el Cirineu surt a la processó dut per primera vegada per germans voluntaris, cosa que planteja novament la idoneïtat de la creació d’una secció de portants dels misteris. La secció és creada definitivament per acord de l’Assemblea General d’aquell any, en la qual es fixa el nomenament d’un representant dels portants, elecció que tingué lloc en la reunió del 29 de març de 1977. N’Esteve Guardiola i Osca fou l’escollit i passà a ser membre nat de la directiva.

La creació d’una secció de portants donà peu a diverses iniciatives, com la proposta sorgida a la Junta General Extraordinària de 1979 de treure els passos de rodes a la desfilada del Dimarts Sant, iniciativa que quedà aparcada fins l’any 1995, a partir del qual juntament amb el del Natzarè (que ja ho feia des del 1983), participen el Dimarts Sant en la desfilada processional de la Germandat, acte principal dels natzarens durant els dies sants. El Cirineu, per altra banda i mercès a l’organització dels portants en una secció, també participa en el Rosari del Dolor que té lloc el Dimecres Sant, organitzat per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.